Pastís de Sant Jordi







La llegenda de Sant Jordi, amb el seu cavaller, la bonica princesa i la rosa, de la què tots hem sentit a parlar, m'ha fet venir a la memòria una altra llegenda no prou coneguda, i que m'agradaria recordar avui. És la llegenda del desaparegut "Arbre dels Nassos".

Fa molts anys, hi havia a la Conreria un Convent de Monges, format en el seu origen per dames de la noblesa que vivien sense estar subjectes a cap regla monàstica, fins que l'any 1256 el bisbe Arnau de Gurb els va imposar la regla de Sant Agustí.

Cap a l'any 1362 les monges, segurament mogudes per l'aïllament del lloc, van decidir traslladar-se a Barcelona i abandonar el Convent, deixant com a record La Font de les Monges, que encara es pot visitar, i la llegenda de l'Arbre dels Nassos.

"Hi havia una vegada un príncep, que estava encisat de la bellesa d'una monja del Convent de la Conreria. Una altra monja li preguntà què era el que desitjava d'ella, i ell va dir "El seu nas" -perquè era molt bonic-. I així fou com la monja es tallà el nas i li entregà. Aquest en veure'l el llançà de fàstic, i en el lloc on va caure nasqué un arbre, lo famós Arbre dels Nassos, que avui ja no existeix i que tenia la fulla en forma de cor i el fruit vermell abonyegat, fent la impressió d'un nas sagnant." (Xavier Rodrigo, Tiana i el temps, Barcelona, 1988)




Si esteu enamorats, si teniu un Jordi o Jordina a casa, o simplement voleu celebrar la diada d'avui, podeu fer aquest pastís de xocolata amb crema de llimona. Porta també una capa de melmelada de maduixes, que podeu comprar feta si us voleu estalviar feina.

Encenem el forn a 180º. Posem paper de forn en un motlle rodó i n'untem amb mantega els costats. Hi escampem una mica de farina i el posem cap per avall per eliminar-ne l'excés. Fonem al bany Maria la xocolata i tot seguit li afegim la mantega a trossets petits perquè es vagi desfent, remenant bé amb el batedor.

Batem els rovells amb el sucre fins que blanquegin i estiguin ben cremosos. Afegim aleshores la xocolata fosa, les ametlles mòltes i el llevat en pols, barrejant bé tots els ingredients. Pugem a part les clares a punt de neu i les anem incorporant a la massa a poc a poc, amb una espàtula, fent moviments molts suaus.





Aboquem la massa al motlle i l' enfornem durant 30 minuts. Veurem que ja està quan s'haurà desenganxat dels costats. El deixem refredar.

Colem el suc de les llimones i el posem en un cassó al foc amb 50 g de sucre. Desfem la Maizena amb una mica d'aigua i ho aboquem al cassó. Ho anem coent a foc baix, sense parar de remenar fins que arrenqui el bull. Sabrem que ha arribat el moment perquè es formen unes butllofes que esclaten fent puff. Ho traiem del foc, li donem una bona batuda i ho deixem refredar.



Batem la mantega tova amb 100 g de sucre fins que estigui ben cremosa. Aleshores afegim els rovells d'un en un, batent bé cada vegada, fins a obtenir una massa homogènia. Li anem incorporant cullerades de la preparació del suc de llimona, barrejant-ho bé. N'obtindrem una crema molt suau.




Traiem el pa de pessic del motlle, untem bé la superfície de dalt amb la melmelada de maduixes i el cobrim tot amb la crema de llimona. El deixem a la nevera unes hores perquè la crema s'acabi de solidificar i el decorem al nostre gust.




Ingredients:

125 g xocolata
60 g mantega

4 ous
125 g sucre
125 g ametlla crua mòlta
1 sobre llevat Royal

180 ml de suc de llimona
50 g sucre
2 cullerades de Maizena

100 g mantega
100 g sucre
6 rovells d'ou

melmelada de maduixa





Aquest pastís el dedico al meu enamorat, a qui no demanaré mai que em doni una prova del seu amor, i molt menys el nas.

Avui no us recomano cap llibre, perquè suposo que ja estareu marejats de remenar tant, sinó la cançó Amor particular de Lluís Llach, del disc T'estimo. Mai no estimem prou. També te la dedico a tu, Pere.








22 comentaris:

  1. Caram amb la llegenda Margarida ja ho diuen que hi ha amors ... que tallen els nassos ... en definitiva l'amor és el que mou el món i en cal a carretades sobretot l'amor vers els demés sense esperar res a canvi ...
    el pastís és preciós felicitats. Et desitjo una bon diada tant a tú com a la teva familia i propers

    Petonets de sant Jordi
    mar

    ResponElimina
  2. Quin pastís més delicat i bonic per celebrar la nostra diada i el nostre dia dels "enamorats" tal i com tu dius. Reivindiquem allò que és nostre i si ho fem amb una bona cançó i amb aquest dolç tant esplendid serà perfecte. Feliç diada per a tu, i per al teu Pere.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  3. Feliç sant Jordi! Amb aquest pastís segur que el celabrareu com es mereix :)
    M'acaben de preguntar per una recepta de pastís de sant Jordi (jo no en tinc cap al blog) i el teu m'agrada tant que els passaré l'enllaç ;)
    La cançó del Llach m'encanta!!!!!!

    ResponElimina
  4. Felicitats Margarida pel dia de sant Jordi espere que el disfrutes amb tots els teus amors.El pastís que has preparat tan bó segur que ho fa inclús mes agradable.La cançó i el relat m'ha agradat molt és com si ho celebrara jo un poc també.
    Un bes i que passes un bon dia.

    ResponElimina
  5. Mar: sempre sense esperar res a canvi. Aquesta és la única manera de tenir sorpreses agradables. Si ho fas per interès... malament! Ja estàs dient que esperes una cosa a canvi d'una altra!

    Dolça: sí, aquest és el dia dels enamorats per als catalans. I què millor que celebrar-ho amb un bon pastís i una bona rosa COMESTIBLE!

    Gemma: gràcies, noia, Sant Jordi t'ho pagarà! Espero no decebre.
    La cançó és molt maca, i al Pere li agrada tant que també la té posada al seu bloc.

    Mesilda: ja sé que vosaltres celebreu el dia de Sant Vicenç , però Sant Jordi és un sant especial, molt estimat per tothom.
    I aquí, entre llibres i roses i passejades... passem un dia ben agradable.

    Gràcies per seguir-me. No sé si us heu fixat que no he posat a dalt de tot la foto del pastís, sinó de la rosa. Us la dedico a tots vosaltres que em seguiu, a vegades en silenci i a vegades amb algun comentari.
    Que passeu una bona diada.

    ResponElimina
  6. Margarida, avui també es Sant gerard pel que tinc entès!! :)
    Que bo aque ha d'estar aquest pastís de xocolata amb crema de llimona...nyam!!!
    Petunets,
    Eva.swerp

    ResponElimina
  7. Margarida,
    Deliciós post. En primer lloc per la història de les monjes, en segon lloc pel pastís (FANTÀSTIC!!) i finalment per la cançó d'en Llach.
    Bona Diada i una abraçada

    ResponElimina
  8. Margarida -El món de la cuina- M'estic a prop -relativament- de La Font de les monges, al igual que de La Conreria, desconeixia aquesta história referent al convent. Ara la font de les Monges es pot visitar-com molt be dius Margarida- va està molts anys tancada i s'hi van enfilar tota classe de males herbes. Van ser els veins que per la festa major -Sant Fost de Campcentelles- van recuperar aquest espai, saps que hi fan? concurs de paellas.
    El pastís de Sant Jordi Margarida de "nassos", bona diada¡¡ Josepb -menja de bacallà-

    ResponElimina
  9. Hola Margarida, que preciosidad de tarta has hecho. Yo desde Holanda he dado un libro y a mi me han traido rosas. Por la televisión he visto este precioso día y asi vivirlo un poco.
    Feliç Sant Jordi
    Un petó

    ResponElimina
  10. Qué romàntic ... El pastís, la història.. Tot
    Et felicito per aquest pastís exelent... Segur que el teu enamorat està encantat.
    ptns.

    ResponElimina
  11. Hola Margarida. Una bonita historia para un estupendo pastel. Espero que hayas pasado un fantástico día.
    Saludos

    ResponElimina
  12. Margarida, no coneixia aquesta llegenda de l'Arbre dels Nassos!!
    Espero que hàgiu gaudit d'aquesta Diada de Sant Jordi!
    Amb aquesta preciositat de pastís, no en tinc cap dubte! ;)
    Petons!
    P.D.: La rosa també l'has feta tu??

    ResponElimina
  13. Hola, jo tampoc coneixia aquesta llegenda.
    El pastís, te que estar molt i molt bo i de la canço, que t'haig de dir, m'agrada moltissim.

    ResponElimina
  14. No coneixia la història de la monja... a mi si me demanen una part del cos com a que no eh! jajaja.

    Vaja pastís tant bonic!

    ResponElimina
  15. El cullerot Festuc:sí, tens raó, ahir també era Sant Gerard (o Grau) i Sant Adalbert, però qui se'n recorda d'ells compartint dia amb Sant Jordi? És com Santa Esther, que se celebra el 8 de desembre, coincidint amb la Mare de Déu de la Concepció (Conxita, Ció i altres variants). A mi van estar a punt de posar-me Esther, però a l'últim moment s'ho van repensar i van decidir no posar-me'l.

    Josep: el pastís era molt bo. Hi va haver a qui no va acabar d'agradar el pa de pessic, perquè no el trobava tan suau com de costum, però és que NO portava farina, sinó ametlla. La crema de llimona, molt bona.

    Josepb.: Així, podríem dir que vius en plena natura? La Conreria és molt maca, i els camins a l'entorn del Seminari i de la Cartoixa els faig a a vegades a peu o en bici.
    Però una pregunta, ja sé que la Font de les Monges està entre Tiana i Sant Fost, però si pertany a Tiana, com és que va ser la gent de Sant Fost qui va recuperar aquest espai?

    Meritxell: veure la diada per la tele també està bé, sobretot si a la distància t'agafa nostàlgia. Si més no, no vas patir la munió de gent que va concórrer els carrers de Barcelona. Aquest any no hi he anat, però quan ho he fet, torno a casa baldada! I que bé que hagis pogut seguir la tradició regalant un llibre i rebent roses (en plural!!!)

    Annafs: dona,la veritat és que va estar més encantat per la música que pel pastís, perquè un lleuger gust a llimona sí li agrada, però va trobar que feia massa gust. I és que ell considera que no hi ha res com la crema pastissera per guarnir els pastissos. A mi em va agradar molt i a més considero que s'ha de variar, no farem sempre el mateix tipus de pastis, oi?

    Juan: sí, es una bonita leyenda de Tiana. Pero cada pueblo tiene sus historias y sus personajes. Me gustó contarla para que la conociérais.

    Mercè: sí que em tens ben considerada! T'asseguro que si jo fos capaç de fer una rosa tan maca com aquesta, ja hauria posat una botiga per vendre-les!
    Maca i també molt delicada. Estava feta de sucre i pa d'àngel. Era molt dolça, i per un dia no vaig tenir en compte els colorants.

    Maia: suposo que només la devem conèixer la gent de la zona. Estic contenta que ara també la coneguis tu.

    Bajoqueta: ella ho va fer per demostrar-li que ell només estimava la seva bellesa, i que aquesta és efímera. Quan la va veure lletja, mira com va fugir esperitat!

    Gràcies pels vostres comentaris. Si voleu saber alguna cosa més d'aquesta llegenda, ho podeu consultar a:

    http://www.xtec.es/satis/ra/maresme/lolaan/arbre.htm

    ResponElimina
  16. Margarida -El móm de la cuina- Jo ho sé, perquè conec a un matrimoni que vivía a La Conreria i ells pagavan els seus impostos a Sant Fost i el concurs de paelles ho organitzava l'ajuntament de Sant Fost.
    Ara ja el pla de asfaltar-ho quasi tot. Josepb -menja de bacallà-

    ResponElimina
  17. Margarida, aquesta entrada teva és de dona molt enamorada. A part de tu per aquest bon pastís, hem de felcitar al Pere, per tenir-te com parella i dir-li que et cuidi molt..

    ResponElimina
  18. Josepb: esperem que en asfaltar-ho no perdi el seu encant.

    Maria: Ja li diré que llegeixi les teves paraules, a veure si et fa cas, ...

    Gràcies per visitar-me i que tingueu un bon cap de setmana.

    ResponElimina
  19. Margarida, quina aportació més meravellosa que has fet per la nostra Diada, et felicitem de tot cor.

    ResponElimina
  20. Bonjour Margarida,
    Bien jolie histoire, bien bonne recette et bien belle chanson!
    Tout parfait, comme toujours,
    Amitié sincère et bon dimanche,
    Henriette

    ResponElimina
  21. La cuina vermella: Gràcies, nois. El vermell de la rosa i dels cors feia joc amb la vostra cuina.

    Henriette: comme d'habitude, tu es si aimable avec ma cuisine...

    Gràcies de tot cor per visitar-me.

    ResponElimina
  22. Mama, suposo que ja saps que tots els pastissos que fas són boníssims (excepte aquell pastís de tomàquet...:( jaja :P), i que m'encanta el braç de gitano de nata i maduixes que vas ferrr :P però volia comentar-te el de Sant Jordi perquè penso que les fotos no poden esenyar ni de bon tros com de bo era!! Realment la barreja entre la xocolata i la crema li donava un gust molt especial ;)I no sé si és per la gana que tenia o per la bona olor que feia que vaig acabar-me de seguida la meva ració:P

    ResponElimina